Presentació del recurs.

Les imatges i  les fotografies estàtiques ofereixen com a recurs educatiu-didàctic possibilitats per a comprendre, analitzar, explorar, tafanejar diversitat de coneixements, reflexionar conceptes i discutir entorn d’ells.

Amb aquest plantejament es pretén utilitzar les il·lustracions, imatges i fotografies relacionades amb l’educació,  com a estratègia pedagògica i didàctica per a oferir  bastides a l’alumnat  promovent una lectura contextualitzada i significativa amb l’objectiu d’afavorir el trànsit  de la mirada espontània i ràpida cap a una mirada detinguda, oberta, reflexiva, crítica creativa…

La lectura d’imatges és una assignatura pendent a l’escola, i ara és més necessària que mai. Però no sols cal aprendre a llegir imatges, sinó que també cal aprendre a escriure-les, crear-les, reelaborar-les, i aprendre a reflexionar sobre elles i qüestionar-les.

El semiòleg francés Roland Barthes proposa tres moments per a la lectura de la imatge:

• Captació d’elements: enumerar.
• Captació iconogràfica: descriure.
• Interpretació general.

La imatge, en general, és polisèmica; implica diversos significats. Per tant, és necessari distingir la lectura denotativa (identificació dels elements que presenta la imatge, enumerar-los i descriure’ls sense incorporar valoracions personals) i la lectura connotativa (interpretació de la imatge).

Proposem una sèrie d’imatges sobre la temàtica de l’educació perquè amb qualsevol d’elles  i tal com Virginia González Omelas  planteja en el seu llibre “Estratègies d’ensenyament i aprenentatge”  poder realitzar en gran grup i /o xicotet grup, alguna de les següents tasques:

• Posar títol a una imatge
• Fer una pluja d’idees sobre la imatge, que reflectisca la primera impressió sobre aquesta: paraules escrites al voltant per cada membre del grup, dibuixos, frases…
• Fer una lectura denotativa i connotativa de la imatge.
• Inventar una narració, conte o poesia que tinga a veure amb la imatge o amb algun dels seus elements.
• Crear seqüències narratives amb la imatge com a eix central, per exemple: Abans i després de la imatge; a la dreta i a l’esquerra de la imatge, davant i darrere de la imatge.
• Buscar cançons o fragments musicals que reflectisquen el que la imatge ens mostra.
• Triar imatges fotogràfiques preses de la realitat d’on es viu que es relacionen amb la imatge.
• Realitzar un anunci publicitari a partir de la imatge.
• Confeccionar un pòster, un cartell o un mural a partir del que suggereix la imatge.
• Elaborar una notícia que reflectisca la impressió que la imatge ha causat.
• Improvisar diversos tipus de diàlegs entre els elements de la imatge: preguntes i respostes, maneres de parlar per a cada personatge o objecte de la imatge…
• Muntar una representació dramàtica sobre el que compta la imatge, utilitzant únicament gestos i moviments corporals.
• Introduir fotos, papers retallats, dibuixos… que modifiquen i transformen la imatge
• Escenificar un judici dramatitzat entorn de la imatge que es proposa.
• Descriure la imatge a un altre grup que tracta de reproduir-la sense haver-la vista, seleccionar la que millor reflecteix el que el grup els ha descrit; seleccionar la que més se li oposa…
• Situar en la imatge als membres del grup, assumint els papers corresponents als elements de la mateixa o al significat d’aquests elements i, al revés, situar la imatge en la classe, buscant connexions amb el que esdevé dins del grup.

Cercador

• Cartells i guia didàctica per a la prevenció de l’ Assetjament escolar. Obra social Caja Madrid

• Cartells per a la prevenció de l’absentisme escolar realitzat per alumnat d’EP i ESO 

• Les millors fotografies sobre educación 2019