Stop bullying

Lletra:

Espanyol (Original) 
Se levanta preparao para otro día de colegio
Él saca dieces se lo está tomando en serio
De familia obrera, su padre se parte el pecho
Pa’ darle lo que él no tuvo está tan satisfecho
Entra a clase, como cualquier otro alumno
A los diez segundos recibe el primer insulto
Friki, empollón, también se ríen de su ropa
Lo llaman niño pobre y él por miedo los ignora
Suena la campana, llega la hora del recreo
La chica que le gusta está sentada en el pasillo
Tiene miedo a declararse, se siente tan feo
Y se sienta aislado a comerse su bocadillo
Recibe un pelotazo, sabe que ha sido a propósito
En la boca del estómago, esto provoca su vómito
Se acerca pa’ grabarlo con su móvil un niñato
Y le dice: “como hables, te lo juro que te mato”
Al día siguiente el vídeo rula por las redes
Imágenes de aquello pegadas por las paredes
Sus compañeros han creado varios memes
Piensa en denunciarlo, pero el pobre no se atreve
Salida fácil, se cambia de instituto
Vida nueva, gente nueva pa’ sentirse a gusto
Y tras varios meses, por fin se siente distinto
Pero después de aquello, jamás vuelve a ser el mismo
Tus imperfecciones, deja ya de maquillar
El único que es raro es el que intenta ser normal
¿Qué hay debajo del cuerpo?, somos más que materia y hueso
Voy a estar bien atento, ten mi mano si tienes miedo
Se levanta y lo primero es mirarse al espejo
No se gusta, le dominan los complejos
Se pasa una hora en el baño pa’ arreglarse
Pa’ gustarle a los mismos que le hacen no gustarse
En la tele, se le exige ser delgada
En las redes, se le exige ser delgada
La moda y los cánones, le hacen sentirse esclava
Y deja de comer para sentirse así aceptada
El chico que le gusta, en ella ni se fija
Probablemente no sepa ni que exista
Nunca fue popular como esas niñas pijas
Ella quiere ser médico, ellas reinas o tronistas
Chica lista, pero en el insti poco importa
Solo miran su aspecto, el envase y la forma
No encaja en los patrones de modelo maniquí
Y muchos por allí le susurran que está gorda
¡Gorda!, le retumba por la mente
Esas palabras la torturan diariamente
Se mete los dedos, va al aseo y lo vomita
A penas pesa treinta y por fin se siente bonita
El chico que le gusta la invita a salir
Ya no es invisible, no puede ser más feliz
Le mete mano, aunque ella dice: ¡basta!
Y jamás en su vida podrá superar el trauma
Con problemas psicológicos y alimenticios
El chico como un macho tergiversa lo ocurrido
Por eso ahora en su clase, en la pizarra
Donde antes ponían “gorda”, los chicos escriben “guarra”
Se cambia de insti, pa’ superar el calvario que sufría a diario
Su expediente es extraordinario
Olvida aquello con el paso de los años
Pero dime ¿quién coño repara todo aquel daño?
Tus imperfecciones, deja ya de maquillar
El único que es raro es el que intenta ser normal
¿Qué hay debajo del cuerpo?, somos más que materia y hueso
Voy a estar bien atento, ten mi mano si tienes miedo
Ten mi mano ven aquí, y hablemos de ello
He pasado por ahí, y sigo entero
Y la melancolía puede ser tu mejor amiga
Ve a bailar con la vida, ríete de lo que te digan
Ahora voy a hablarte a ti: estás callado
Si lo sabes, ¿en qué coño estás pensando?
La carrera más larga es aquella que nunca acaba
Es bastante sencillo, pon cabeza, corazón y habla
Tus imperfecciones, deja ya de maquillar
El único que es raro es el que intenta ser normal
¿Qué hay debajo del cuerpo?, somos más que materia y hueso
Voy a estar bien atento, ten mi mano si tienes miedo.

Valencià (Traducció)

S’alça preparat per a un altre dia de col·legi
Ell trau deus li ho està prenent de debò
De família obrera, el seu pare es parteix el pit
Per a donar-li el que ell no va tindre està tan satisfet
Entra a classe, com qualsevol altre alumne
Als deu segons rep el primer insult
Friki, empolló, també riuen de la seua roba
El diuen xiquet pobre i ell per por els ignora
Sona la campana, arriba l’hora de l’esbarjo
La xica que li agrada està asseguda en el corredor
Té por de declarar-se, s’assega tan lleig
I se senta aïllat a menjar-se el seu entrepà
Rep una pilotà, sap que ha sigut a propòsit
En la boca de l’estómac, això provoca el seu vòmit
S’acosta per a gravar-ho amb el seu mòbil un mocós
I li diu: “com parles, t’ho jure que et mate”
L’endemà el vídeo rula per les xarxes
Imatges d’allò pegades per les parets
Els seus companys han creat diversos memes
Pensa a denunciar-ho, però el pobre no s’atreveix
Eixida fàcil, es canvia d’institut
Vida nova, gent nova per a sentir-se a gust
I després de diversos mesos, per fi se sent diferent
Però després d’allò, mai torna a ser el mateix
Les teues imperfeccions, deixa ja de maquillar
L’únic que és estrany és el que intenta ser normal
Què hi ha davall del cos?, som més que matèria i os
Estaré bé atent, tingues la meua mà si tens por
S’alça i el primer és mirar-se a l’espill
No s’agrada, li dominen els complexos
Es passa una hora en el bany per a arreglar-se
Per a agradar-li als mateixos que li fan no agradar-se
En la tele, se li exigeix ser prima
En les xarxes, se li exigeix ser prima
La moda i els cànons, li fan sentir-se esclava
I deixa de menjar per a sentir-se així acceptada
El xic que li agrada, en ella ni es fixa
Probablement no sap ni que existisca
Mai va ser popular com aqueixes xiquetes fatxendes
Ella vol ser mèdic, elles reines o tronistes
Xica llesta, però en l’institut poc importa
Només miren el seu aspecte, l’envàs i la forma
No encaixa en els patrons de model maniquí
I molts per allí li murmuren que està grossa
Grossa!, li retrunyeix per la ment
Aqueixes paraules la torturen diàriament
Es fica els dits, va a la condícia i el vomita
A penes pesa trenta i per fi se sent bonica
El xic que li agrada la convida a eixir
Ja no és invisible, no pot ser més feliç
Li fica mà, encara que ella diu: basta!
I mai en la seua vida podrà superar el trauma
Amb problemes psicològics i alimentosos
El xic com un mascle tergiversa l’ocorregut
Per això ara en la seua classe, en la pissarra
On abans posaven “grossa”, els xics escriuen “bruta”
Es canvia d’institut, per a superar el calvari que patia diàriament
El seu expedient és extraordinari
Oblida allò amb el pas dels anys
Però dis-me qui cony repara tot aquell mal?
Les teues imperfeccions, deixa ja de maquillar
L’únic que és estrany és el que intenta ser normal
Què hi ha davall del cos?, som més que matèria i os
Estaré bé atent, tingues la meua mà si tens por
Tingues la meua mà veuen ací, i parlem d’això
He passat per ací, i seguisc enter
I la melancolia pot ser la teua millor amiga
ves a ballar amb la vida, riu-te del que et diguen
Ara et parlaré a tu: estàs callat
Si ho saps, en quin cony estàs pensant?
La carrera més llarga és aquella que mai acaba
És bastant senzill, posa cap, cor i parla
Les teues imperfeccions, deixa ja de maquillar
L’únic que és estrany és el que intenta ser normal
Què hi ha davall del cos?, som més que matèria i os
Estaré bé atent, tingues la meua mà si tens por.