L’arxiu que roda, altres maneres de pensar la memòria

Artista: Núria González Sòria

La Regidoria d’Educació té interés a promoure activitats que involucren a artistes en processos creatius juntament amb col·legis del municipi de València. Per a això, s’implementaran un total de 10 residències artístiques en 10 centres educatius de la ciutat. En cadascuna d’elles el/la creador/a desenvoluparà un projecte artístic personal en cocreació amb l’alumnat d’un grup-classe del centre participant, perquè aquest projecte puga desenvolupar-se, la duració aproximada de cada Residència és de 20 hores efectives de treball amb l’alumnat (els temps i nombre de sessions poden variar en funció de les necessitats del centre educatiu). Es tractarà de projectes innovadors i arrelats en el territori, que evidencien el caràcter procesual de la creació contemporània i empoderen a l’alumnat i al professorat com a productors/es culturals i no com a “consumidors/es” d’educació o de cultura.

2026-27-_-residencia-artística-_-l-arxiu-que-roda-altres-maneres-de-pensar-la-memoria-_imagen

Descripció:

L’arxiu que roda, és un projecte de mediació artística dissenyat per Núria González Sòria . La proposta converteix el centre educatiu en un espai d’investigació col·lectiva per qüestionar com es construeix i transmet la memòria. Es proposa la creació d’un laboratori artístic orientat a construir un arxiu de la memòria pedagògica dins del centre. La proposta activa processos de recerca col·lectiva que impliquen l’alumnat i la comunitat educativa en la generació d’un arxiu itinerant.

Aquest arxiu no es concep com un dipòsit tancat, sinó com un espai en construcció permanent. El projecte incorpora, d’una banda, dinàmiques pròpies de l’autoedició gràfica com a eina per produir, recopilar i fer circular materials. A partir de materials autoeditats gràfics es documenten vivències, relats d’autoficció i reflexions de l’alumnat. D’altra banda, es porta a terme el disseny i la construcció col·lectiva d’una estructura física mòbil utilitzant materials accessibles. Aquest dispositiu mòbil no només serveix com a suport expositiu i eina pedagògica per als materials creats, sinó que permet transcendir els límits de l’aula per connectar el centre escolar amb el barri, altres institucions culturals i futurs cursos educatius.

Objectius

Desenvolupar un laboratori d’investigació i memòria pedagògica: Construir col·lectivament un arxiu viu a partir de les vivències, records i projeccions de l’alumnat.

Aplicar l’Educació Basada en les Arts (EBA): Fomentar la reflexió crítica sobre la memòria mitjançant l’autoedició gràfica, la narrativa experimental i l’arxivística.

Dissenyar un dispositiu mòbil itinerant: Crear una estructura física que facilite la circulació dels continguts tant dins del centre escolar com en l’entorn social i el barri.

Agència i treball horitzontal: Situar l’alumnat com a agent actiu, invertint el rol tradicional docent/alumne a través de dinàmiques assembleàries.

Perspectiva crítica i memòries situades: Visibilitzar les experiències de l’alumnat per a qüestionar les dinàmiques socials que travessen el seu dia a dia, a través del potencial narratiu de la gràfica contemporània.

Obertura a la comunitat i el barri: Connectar l’escola amb el seu entorn urbà mitjançant accions a l’espai públic i la col·laboració amb la comunitat educativa.

Sostenibilitat i continuïtat: Garantir la viabilitat del projecte utilitzant materials reciclats i tècniques d’autoedició de baix cost, assegurant que l’arxiu puga continuar ampliant-se i activant-se en el futur.

Dirigit a

BC1, BC2, CFS, ESO1, ESO2, ESO3, ESO4

Calendari:

Primer o segon trimestre, segons necessitats del centre.

20 hores totals, entre 8–11 sessions (1h 30’ o 2h 30’ cadascuna)

Aportacions de l’ Ajuntament

Equip tècnic i professional necessari per al correcte funcionament de la Residència.

Observacions

El sistema de treball està dividit en cinc blocs, cada bloc es pot ampliar, reduir, reorganitzar o combinar sempre prèviament pactat entre el centre i l’artista:

Fase 1 — Activació i context (3h)

Fase 2 — Producció gràfica i autoedició (6h)

Fase 3 — Selecció i plantejament de l’arxivística com a pràctica artística (3h)

Fase 4 — Disseny i construcció del dispositiu (5h)

Fase 5 — Activació del dispositiu i presentació (3h

El nombre òptim de participants seria un únic curs. Podent aplicar-se fins a un màxim de dues classes, amb un total d’entre 50 i 60 participants. Portant a terme les sessions en grups separats.