Em dic fang Es centra en la reflexió crítica al voltant de la construcció de la identitat en l’adolescència, mitjançant processos de creació contemporània vinculats a l’escultura ceràmica. Part de la necessitat d’oferir a l’alumnat espais de pensament, expressió i experimentació que permeten abordar, des d’una perspectiva interseccional, els diferents factors que configuren la identitat personal i col·lectiva en el context actual.

Es fonamenta en una metodologia participativa i processual, en la qual l’alumnat esdevé agent actiu en la seua pròpia experiència educativa i creativa. Es proposa la creació d’una obra col·lectiva composta per un conjunt de peces escultòriques individuals —inspirades en la tradició dels exvots— que funcionaran com a representacions simbòliques de diferents aspectes identitaris.

El projecte artístic presa com a punt de partida l’exvot. Més enllà de la seua dimensió religiosa, l’exvot posseeix un fort valor antropològic i social. A través de materials senzills i representacions directes (parts del cos, escenes quotidianes, accidents evitats, vincles afectius), aquests objectes donen forma visible a experiències vitals, preocupacions, anhels i relacions. L’exvot es converteix així en un dispositiu simbòlic que connecta l’íntim amb el col·lectiu, transformant l’experiència individual en memòria cultural. La seua persistència en diferents contextos històrics i geogràfics evidència la seua capacitat per a vehicular emocions, expressar gratitud i atraure el desitjat.

Partint d’aquesta tradició, es proposa una relectura de l’exvot des de l’expressió i la producció artística contemporània, abordant-lo des d’una perspectiva antropològica.

La reinterpretació de les seues formes i llenguatges permet desplaçar l’exvot cap a un territori on els objectes creats funcionen com a narratives personals i col·lectives. Des d’aquest enfocament, l’exvot contemporani es planteja com una eina d’exploració identitària. A través de la seua creació, les persones participants podran materialitzar simbòlicament aspectes vinculats a les seues pertinences, experiències i vivències, reinterpretant els codis tradicionals des de les seues pròpies realitats. L’objecte exvot es converteix així en un dispositiu de representació d’identitats múltiples, on es creuen l’individual i el col·lectiu, l’íntim i el cultural, el personal i el territorial.