Títol: “La porta violeta”
Cantant: Rozalén
Temàtica: Violència de gènere
Any: 2017
Duració: 3’21’’
Idioma: Espanyol
Sinopsi:
En aquesta gran cançó, segons les paraules de l’autora, vol “reivindicar la lluita contra la violència de gènere”
Rozalén explica que “La porta violeta” va nàixer en un moment delicat de la seua vida, que compta les coses que ha viscut, i també les que ha viscut la seua família.
“Necessitava en aqueix moment pintar una porta violeta, és el símbol del feminisme, que és sinònim d’igualtat, que ja sembla que tothom es va donant compte, i és una portada contra la violència masclista i un desig que un altre món millor és possible, però realment, entre iguals”,
“És alliberament després de la repressió, que és el que han i hem viscut les dones tot el temps. I seguim”.
Aquesta cançó s’ha convertit en els últims anys en un himne contra la violència de gènere.
Enllaços:
Lletra:
Espanyol (Original)
Hay un monstruo gris en la cocina
Que lo rompe todo
Que no para de gritar
Que con sutileza me impide respirar
Una venda me tapa los ojos
Puedo oler el miedo y se acerca
Tengo una culpa que me aprieta
Se posa en mis hombros y me cuesta andar
Y al entrar me liberé
Como se despliega la vela de un barco
Desperté en un prado verde
Corrí, grité, reí
Sé lo que no quiero
Ahora estoy a salvo
Un árbol que no crece porque no es su lugar
Un castigo que se me impone
Un verso que me tacha y me anula
Tengo todo el cuerpo encadenado
Las manos agrietadas
Mil arrugas en la piel
Las fantasmas hablan en la nuca
Se reabre la herida y me sangra
Tengo la necesidad de girar la llave y no mirar atrás
Y al entrar me liberé
Como se despliega la vela de un barco
Desperté en un prado
Corrí, grité, reí
Sé lo que no quiero
Ahora estoy a salvo
Y al entrar me liberé
Como se despliega la vela de un barco
Amanecí en un prado
Corrí, grité, reí
Sé lo que no quiero
Ahora estoy a salvo
Hi ha un monstre gris en la cuina
Que el trenca tot
Que no para de cridar
Tinc una mà en el coll
Que amb subtilesa m’impedeix respirar
Una bena em tapa els ulls
Puc fer olor la por i s’acosta
Tinc un nus en les cordes que embruta la meua veu en cantar
Tinc una culpa que m’estreny
Es posa en els meus muscles i em costa caminar
Però vaig dibuixar una porta violeta en la paret
I en entrar em vaig alliberar
Com es desplega la vela d’un vaixell
Vaig despertar en un prat verd molt lluny d’ací
Vaig córrer, vaig cridar, vaig riure
Sé el que no vull
Ara estic fora de perill
Una flor que es marceix
Un arbre que no creix perquè no és el seu lloc
Un càstig que se m’imposa
Un vers que em ratlla i m’anul·la
Tinc tot el cos encadenat
Les mans clivellades
Mil arrugues en la pell
Les fantasmes parlen en el clatell
Es reobri la ferida i em sagna
Hi ha una cadernera en la meua gola que vola amb força
Tinc la necessitat de girar la clau i no mirar arrere
Així que vaig dibuixar una porta violeta en la paret
I en entrar em vaig alliberar
Com es desplega la vela d’un vaixell
Vaig despertar en un prat verd molt lluny d’ací
Vaig córrer, vaig cridar, vaig riure
Sé el que no vull
Ara estic fora de perill
Així que vaig dibuixar una porta violeta en la paret
I en entrar em vaig alliberar
Com es desplega la vela d’un vaixell
He despertat en un prat verd molt lluny d’ací
Vaig córrer, vaig cridar, vaig riure
Sé el que no vull
Ara estic fora de perill