Títol: “La maestra”

Cantant: Pedro Guerra

Àlbum: “El mono espabilado”

Temàtica: Dret a l’educació

Any: 2011

Duració: 3’27’’

Idioma: Espanyol

Sinopsi:

En la seua lletra, el cantautor canari entona: “La mestra va donar el seu amor a la pobresa ensenyant a veure el món i a pensar, el futur va anar omplint-se de ciència i la vida va ser una mica més a mendicar”, reivindicant així el paper del personal docent en la vida de les persones.

Enllaços:

Video -La maestra-

Àudio i acords -La maestra-

Lletra:

La maestra dio las letras a los pobres

que aprendieron a sumar su soledad,

a saber que en la intención de ser mejores

la ignorancia es enemiga de la claridad.

 

La maestra dio la voz a los ausentes,

las abejas marginadas del panal,

los que nunca cuentan nada y siempre pierden,

los que viven sin poder desentrañar.

 

Quién negó la luz al corazón de la maestra,

qué violencia pudo detener esa ilusión,

quién segó la flores que regaba la maestra,

quién a sangre y fuego deja muda la canción.

 

La maestra dio su amor a la pobreza

enseñando a ver el mundo y a pensar,

el futuro fue llenándose de ciencia

y la vida fue algo más que mendigar.

 

Quién negó la luz al corazón de la maestra,

qué violencia pudo detener esa ilusión,

quién segó la flores que regaba la maestra,

quién a sangre y fuego deja muda la canción.

 

Traducció

La mestra va donar les lletres als pobres

que van aprendre a sumar la seua soledat,

a saber que en la intenció de ser millors

la ignorància és enemiga de la claredat.

 

La mestra va donar la veu als absents,

les abelles marginades de la bresca,

els que mai conten res i sempre perden,

els que viuen sense poder desentranyar.

 

Qui va negar la llum al cor de la mestra,

quina violència va poder detindre aqueixa il·lusió,

qui va segar la flors que regava la mestra,

qui a sang i foc deixa muda la cançó.

 

La mestra va donar el seu amor a la pobresa

ensenyant a veure el món i a pensar,

el futur va anar omplint-se de ciència

i la vida va ser una mica més a mendigar.

 

Qui va negar la llum al cor de la mestra,

quina violència va poder detindre aqueixa il·lusió,

qui va segar la flor que regava la mestra,

qui a sang i foc deixa muda la cançó.