Marc legal
Àmbit internacional
La Declaració Universal dels Drets Humans de 10 de desembre de 1948 article 10.
Declaració Universal de Drets Humans
La Convenció de 20 de novembre de 1989 sobre els Drets del Xiquet adoptada per l’Assemblea General de Nacions Unides, ratificada per Espanya segons instrument de ratificació de 30 de novembre de 1990, publicat en el “Boletín Oficial del Estado” número 313, de 31 de desembre de 1990; que va entrar en vigor per a Espanya el dia 5 de Gener de 1991, i que en l’article 28 assenyala que els estats reconeixen el dret del xiquet a l’educació i, en particular, s’han d’adoptar mesures per a fomentar l’assistència regular a l’escola i reduir les taxes d’abandó escolar.
El Parlament Europeu, en la seua Resolució A 3-0172/92, va aprovar la Carta Europea dels Drets del Xiquet. En aquesta Carta es recull el dret a l’educació com un dret fonamental de la infància.
Carta Europea dels Drets del Xiquet/a
Manual de legislació europea sobre els drets del xiquet/a
UNESCO: Declaració de Incheony. Marc d’Acció per a la realització de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 4. Garantir una educació inclusiva i equitativa de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge permanent per a tots Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura.
Àmbit nacional
La Constitució Espanyola de 1978 estableix en l’article 27 (apartats 1 i 4) el dret a l’educació i el caràcter obligatori i gratuït de l’ensenyament bàsic.
Constitució espanyola 1978. Article 27
La Constitució Espanyola assenyala en l’article 39.4 que els xiquets gaudisquen de la protecció prevista en els acords internacionals que vetlen pels seus drets.
Constitució espanyola 1978 Article 39
Llei orgànica 8/1985, de 3 juliol, Reguladora del Dret a l’Educació (LODE). Article 1.1: “Tots els espanyols tenen dret a una educació bàsica que els permeta el desenvolupament de la seua pròpia personalitat i la realització d’una activitat útil a la societat. Aquesta educació serà obligatòria i gratuïta en el nivell d’educació general bàsica.
Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del Dret a l’Educació
Llei orgànica 1/96, de 15 de gener, de Protecció Jurídica del Menor, Títol II, Capítol Primer. En defensa de l’escolarització obligatòria, l’article 13.2 estableix l’obligació de qualsevol persona o autoritat que tinga coneixement que un menor no assisteix al centre escolar de manera habitual i sense justificació, durant el període obligatori, ha de comunicar-lo a les autoritats públiques competents, que adoptaren les mesures necessàries per a la seua escolarització.
Llei orgànica 1/96 de 15 de gener, de Protecció Jurídica del Menor
Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació (LOE), ja en el Preàmbul diu: “Després d’haver aconseguit que tots els joves estiguen escolaritzats fins als 16 anys d’edat, l’objectiu consisteix ara a millorar els resultats generals i a reduir les fins ara elevades taxes de finalització de l’educació bàsica sense titulació i abandó prematur dels estudis. Es tracta d’aconseguir que tots els ciutadans aconseguisquen el màxim desenvolupament possible de totes les seues capacitats, individuals i socials, intel·lectuals, culturals i emocionals és per això que necessiten rebre una educació de qualitat adaptada a les seues necessitats. Al mateix temps, se li ha de garantir una igualtat efectiva d’oportunitats, prestant els suports necessaris, tant a l’alumnat que el requerisca com als centres en què estan escolaritzats. L’article 4 estableix que l’ensenyament bàsic és obligatòria i gratuïta per a totes les persones. Comprén deu anys d’escolaritat i es desenvolupa, de manera regular, entre els sis i els setze anys d’edat. No obstant això a més els alumnes tindran dret a romandre en règim ordinari cursant l’ensenyament bàsic fins als díhuit anys d’edat, complit l’any en què finalitze el curs. Sense perjudici que al llarg de l’ensenyament bàsic es garantisca una educació comuna per als alumnes, s’adoptarà l’atenció a la diversitat com a principi fonamental. Quant a la Cooperació entre Administracions, l’article 8 estableix que les Administracions educatives i les Corporacions Locals coordinaran les seues actuacions, cadascuna en l’àmbit de les seues competències, per a aconseguir una major eficàcia dels recursos destinats a l’educació i contribuir a les finalitats establides en aquesta Llei.
Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació
Llei 26/2015, de 28 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i l’adolescència, defineix l’absentisme, en l’article 1r, apartat 11, com “l’absència d’escolarització o falta d’assistència reiterada i no justificada adequadament al centre educatiu i la permissivitat continuada o la inducció a l’absentisme escolar durant les etapes d’escolarització obligatòria”. Aquesta absència d’escolarització s’entén com una situació de desemparament.
Àmbit autonòmic comunitat valenciana
Llei 12/2008, de 3 de juliol de 2008, de La Generalitat, de Protecció Integral de la Infància i l’Adolescència de la Comunitat Valenciana , recull en el seu Títol II La Carta de Drets del Menor de la Comunitat Valenciana, especificant en el seu Capítol III el “dret a l’educació i l’atenció educativa”, recollint en els diferents articles que componen aquest capítol, entre altres: “ La no escolarització, absentisme i abandó escolar”; i “el deure dels pares i representants legals”.
La mateixa Llei, recull en l’article 82 els deures dels menors, que en l’apartat a) especifica el de “estudiar, durant l’ensenyament obligatori, per a contribuir així a la seua formació i al ple desenvolupament de la seua personalitat, estant obligats a assistir al centre docent i a respectar en el les normes de convivència”.
Decret 39/2008, de 4 d’abril, del Consell, sobre la convivència en els centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics i sobre els drets i deures de l’alumnat, pares mares, tutores o tutors, professorat i personal d’administració i serveis. (DOGV núm. 5738, de 9 d’abril de 2008) Estableix, delimita i garanteix l’exercici dels drets i l’assumpció de les responsabilitats amb l’objectiu principal de fomentar una convivència adequada juntament amb la prevenció i el tractament dels conflictes, així com l’agilitació i eficàcia dels procediments per a la resolució d’aquests. Article 24: “L’estudi és un deure bàsic dels alumnes”. Aquest deure es concreta en les obligacions següents: h) Romandre en el recinte escolar durant la jornada lectiva; Els alumnes i les alumnes tenen, així mateix, el deure d’assistir a classe amb puntualitat.
Decret 104/2018, de 27 de juliol, del Consell, pel qual es desenvolupen els principis d’equitat i d’inclusió en el sistema educatiu valencià, en l’article 5, punt 8, determina que la conselleria competent en matèria d’educació establirà plans per a combatre l’absentisme escolar i l’abandó prematur i facilitar vies de reincorporació al sistema educatiu que possibiliten l’aprenentatge al llarg de la vida.
Llei 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la infància i l’adolescència, estableix, en l’article 43, les responsabilitats de la Generalitat per a garantir l’exercici ple del dret a l’educació, promoure la participació activa de l’alumnat en la vida escolar i crear canals de participació accessibles que faciliten la intervenció en els processos democràtics d’adopció de decisions.
L’article 49 determina que les persones progenitores o representants legals de persones menors d’edat són els responsables de la criança i formació de xiquets, xiquetes i adolescents i tenen el deure de vetlar perquè aquests cursen, de manera real i efectiva, els nivells obligatoris d’ensenyament, i de garantir la seua assistència a classe. I també, que la Generalitat ha de coordinar i emprendre les accions necessàries per al compliment de l’escolaritat obligatòria, i evitar l’absentisme i l’abandó escolar. Per això, insta a la conselleria competent en matèria d’educació a promoure la participació de les administracions locals en l’elaboració d’un pla marc contra la no escolarització, l’absentisme i l’abandó escolar, a través dels Consells Escolars Municipals, on es fomentarà la creació de comissions de prevenció, seguiment i control de l’absentisme i l’abandó escolar, i la presència de professionals dels departaments competents en matèria de serveis socials, salut mental, infància, joventut i educació
Decret 253/2019, de 29 de novembre, del Consell, de regulació de l’organització i el funcionament dels centres públics que imparteixen ensenyaments d’Educació Infantil o d’Educació Primària, en l’article 59, i el Decret 252/2019, de 29 de novembre, del Consell, de regulació de l’organització i el funcionament dels centres públics que imparteixen ensenyaments d’Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional, en l’article 74, Carta de compromís educatiu amb les famílies de l’alumnat dels centres, estableixen aquest mecanisme, pel qual s’acorden els compromisos entre la família i el centre educatiu, en relació amb els principis que la inspiren, necessaris per a garantir la cooperació entre les accions educatives de les famílies i el centre educatiu
Àmbit local
Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de Bases de Règim Local, en l’article 25.2.n), modificada per la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local en l’article 8. n, i la Llei 8/2010, de 23 de juny, de la Generalitat, de règim local de la Comunitat Valenciana, en l’article 33.3 o, estableixen que els municipis valencians tenen competències pròpies en diverses matèries, entre les quals es troba “participar en la vigilància del compliment de l’escolaritat obligatòria”. L’article 4.1. f de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reconeix a les administracions públiques de caràcter territorial la potestat sancionadora, entre altres. L’esmentada potestat ve regulada en el capítol III del títol preliminar de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic.
Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de las Bases del Règimen Local.
Decret 135/2014, de 8 d’agost, del Consell, pel qual es regulen els cicles formatius de Formació Professional Bàsica en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, estableix en l’article 5, de garanties de l’escolarització, punt 4, que la direcció del centre, la comissió municipal d’escolarització i la Inspecció d’Educació vetlaran pel compliment de l’escolarització i per a evitar, de manera preventiva i correctiva, la desescolarització i l’absentisme.
Llei 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la infància i l’adolescència, en el seu article 171 permet a la Generalitat i a les entitats locals establir instruments jurídics de col·laboració entre si i amb altres administracions per a l’exercici de les competències que els atribueix aquesta llei, en temes d’absentisme escolar. En el Capítol II, article 186, es tipifiquen les infraccions administratives en matèria de protecció dels drets de la infància i l’adolescència i es classifiquen en lleus, greus i molt greus. Constituirà una infracció administrativa quan les persones progenitores o representants legals permeten una inassistència reiterada que, d’acord amb la normativa reglamentària, constitueix absentisme escolar. Aquestes persones tenen el deure de vetlar perquè un xiquet, una xiqueta o adolescent al seu càrrec, curse de manera real i efectiva l’ensenyament obligatori.
Llei 3/2019, de 18 de febrer, de la Generalitat, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, en el seu article 52 estableix la necessària coordinació, col·laboració i cooperació entre el sistema públic de serveis socials i el sistema educatiu valencià, i el desenvolupament de protocols de col·laboració i coordinació entre les conselleries competents en matèria d’educació i serveis socials per a assegurar una educació inclusiva i millorar l’eficiència en la intervenció socioeducativa dirigida a la infància, l’adolescència, les famílies o unitats de convivència, i l’abordatge de totes les situacions de vulnerabilitat que afecten tots dos sistemes. Així mateix, determina, en l’apartat 4, que el Consell Escolar Municipal inclourà, entre les persones que el conformen, una persona designada per la corporació municipal, que tindrà veu i vot que representarà als serveis socials municipals.